Els Adeus del Jaguar

FITXA TÈCNICA

Joanjo Garcia, Els adeus del Jaguar8 capítols, Els Adeus i l’epíleg.

2021. Ed. Bromera. Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil.

BIOGRAFIA

Joanjo Garcia (València, 1977) és llicenciat en Història i ha exercit com a professor de secundària. L’any 2013 publicà la seua primera novel·la, Quan caminàrem la nit, que va ser reconeguda amb el Premi Enric Valor de Novel·la. També ha publicat Tota la terra és de vidre, guanyadora del Premi de Narrativa Antoni Bru; El temps és mentida, guardonada amb el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira i Heidi, Lenin i altres amics, reconeguda amb el Premi València de Narrativa. 

RESUM

Aina torna a Valhondo, el seu poble, per primera vegada després de la mort de Juan David, el Jaguar, decidida a averiguar més sobre el suïcidi d’aquest. Quan arriba s’adona que tot ha canviat, que el Jaguar s’ha convertit en un tema tabú i que res tornarà a ser com abans. Allí, s’hi troba amb els seus amics, que encara que estaven desitjant veure-la, amaguen secrets que ningú vol dir-li, entre ells qui és Patricia, qui va enviar el video, o que va passar els mesos abans de l’incident. Finalment, Aina s’atreveix a parlar amb la mare del Jaguar, que li confessa que Juan David tenia canvis d’humor, que estava malalt i que no volia fer res al respecte. Satisfeta per haver trobat les respostes que buscava, Aina torna a València, havent recuperat les amistats del passat i amb els bons records dels moments passats amb el Jaguar.

ASPECTES VALORATIUS

Quant al tema/trama m’ha agradat que es tractaren aquestos temes ja que els suïcidis i les malalties mentals seguixen sent un tema tabú i està bé que es visualitze.

“-Ens molesta el suïcidi perquè l’atribuïm a la feblesa i a la malaltia mental. Ens aterreixen aquests tipus de trastorns. Mira la Valen, la pobra. Penses que la gent li fugiria si estiguera en una cadira de rodes? No! L’ajudaríem. En canvi, com que no entenem l’origen de la seua malaltia ens espanta. Ningú mou un dit per ella.” (pàg. 117-118)

Respecte als personatges, gràcies a que tenim edats properes ens fa més fàcil posar-nos en el seu lloc, ja que ens representen.

A més, destacaria la protagonista d’aquest llibre perquè és un personatge redó, és a dir, té una evolució al final del llibre, on supera la por de parlar de forma oberta sobre el suïcidi del seu amic i recupera les amistats dels seus vells amics.

“Agafe el telèfon.

-Gus? Escolta, m'ha dit Marta que aneu a Villancina. Encara teniu lloc al cotxe? Sí? Segur? D'acord, ara baixe! Quedem on sempre? Sí, sí, com en els vells temps!” (pàg. 120)

Pel que fa a l’estil, l’autor ha escrit aquesta novel·la utilitzant flashbacks. D’aquesta manera hem pogut saber un poc més del Jaguar, ja que apareixia en els records d’Aina. Així, no només coneixem al Jaguar per el que dien els personatges, sinó que també sabem un poc com era per les escenes en les que apareix. D’altra banda, també hem après com era la relació de Aina amb els seus amics del poble, abans de la mort del Jaguar.

“Des de la distància em semblen absurds aquests diàlegs, com també em sembla estúpid que Marta fora la meua millor amiga, la persona a qui feia confidències.” (p.15)

CONNECTOR

“Recupere el paisatge. Torne a mirar per la finestra: pins i més pins. A partir de la pedrera de Villacarsa els arbres comencen a ser més alts perquè l'incendi que fa una dècada va afectar la comarca s'aturà allà. No sé si és perquè la mare em veu amb la mirada absorta en els boscos que trenca el silenci.                            

-De no ser per la pedrera el foc hauria arribat a Valhondo. En un parell d'anys ni es notarà l'incendi. Tot el que hem deixat enrere era cendra. Feia una pena! És increïble com la natura es recupera. -I afegeix amb ironia:- Incendi, quin incendi?” (Pàg 17)

Incendi de Bejís, estiu 2022, la natura es recupera i gràcies als bombers no va a arribar fins al poble.

Em sentisc reflectica amb l’Aina perquè jo tambè em quede paralitazada veient el paisatge cremat del meu poble.

Incendi Bejís

PASSATGISTA

Passatge 1

“Dins d'un rogle també hi ha marcada una xifra: el vint. Em tremola a les mans quan ho comprenc. Finalment la inventà, la inventà!

La màquina de temps, la màquina de corregir-se, de tirar uns fotogrames enrere per no cagar-la. La tinc a les mans. És el seu regal.

Agafe el telèfon.

-Gus? Escolta, m'ha dit Marta que aneu a Villan- cina. Encara teniu lloc al cotxe? Sí? Segur? D'acord, ara baixe! Quedem on sempre? Sí, sí, com en els vells temps!” (Pàg 120)

M’agrada el fragment perquè l’Aina se’n recordarà del Jaguar per aquest detall, però, no obstant, em fa pena perquè el Juan David no va utilitzar la màquina dels vint segons abans de llançar-se al buit. Gràcies al detall de la màquina del temps, l’Aina recupera les ganes de eixir amb els seus antics amics.

Passatge 2

“-La torre, la torre-cridàvem junts.

La torre, la torre. Un unison que ja no existeix. Com tampoc no existeixen les promeses que es renovaven cada estiu. La torre significava el poble. Era trobar els iaios, que van morir fa anys. Era recuperar amb qui tenia encara l'afinitat de la curiositat i no la els amics,

divergència de les certeses” (Pàg 28)

Aquest passatge m’ha trasmés la idea del pas del temps: les situacions canvien molt en el temps, en aquest cas, els pares de l’Aina ja no estan junts i no tornaran a pujar al poble els tres. També demostra que encara que hi hagen canvis, no tenen perquè ser roíns, sinò diferents.

OPINIÓ

En conclusió, Els adeus del Jaguar, ens ha paregut una lectura 

interessant. És un llibre ràpid de llegir i fàcil, que tracta temes 

molt importants, com son el suïcidi o les enfermetats mentals.

Sense cap dubte, recomanem aquest llibre, sobretot a la gent 

de la nostra edat, ja que serveix per a conscienciar sobre fets 

que hui dia son molt importants i poc visibilitzats.